La #Biblio(r)evolució de l’institut Antoni Torroja i els drets del lector: @noemfacis_spoiler

L'Institut Antoni Torroja, de Cervera, ens fa arribar la seva solució bibliorevolucionària. No us la perdeu!

Per què fer la biblio(r)evolució des de l’Institut Antoni Torroja?

Segurament el que més ha caracteritzat el procés de #Biblio(r)evolució de l’Institut Antoni Torroja han estat les preguntes. Amb una pregunta arrencàvem el procés:  T’imagines una biblioteca escolar com a laboratori per promoure i liderar un centre lector? En el nostre cas, es tractava de repensar els usos de la biblioteca escolar en relació al Pla de Lectura. Disposàvem de temps de lectura a l’aula, el compromís dels docents, una selecció acurada i actualitzada de llibres, i tot i així a l’hora de lectura encara es mig sentia de tant en tant “no m’agrada llegir”. Paradoxalment, algun dia es descobria una mica per casualitat que certs alumnes llegien llibres recomanats per companys. Potser els primers no havien ni han trobat el seu llibre; és el que vindria a dir Manuel de Pedrolo: “Hi ha un llibre per a cada lector” Però el que era segur és que els segons, llegien en silenci i no en feien bandera. I si ens proposàvem explorar les potencialitats dels estudiants com a prescriptors?

Com biblio(r)evolucionar l’Antoni Torroja?

Sorgia una altra pregunta: Qui s’apuntava a l’Equip Impulsor? Direcció, la bibliotecària escolar, un representant de l’AMPA, tres alumnes i tres docents. Des d’un punt de vista lector, érem un equip heterogeni: n’hi havia de tocats per la lectura; alguns es lamentaven d’haver llegit poc i d’altres, en canvi, de no poder passar sense llegir; es coincidia en considerar la lectura un pilar fonamental; uns eren fans dels llenguatges visuals; n’hi havia que dubtaven de la capacitat de les lectures obligatòries per fer lectors; també hi havia amor pels llibres i passió per les biblioteques.

L’equip es reunia setmanalment de manera parcial i mensualment al complet, gràcies a uns petits ajustos horaris de la direcció de l’institut. La Guia Pràctica  va ser un bon punt partida per conèixer experiències inspiradores. Els tallers van ser un privilegi! La visita a l’Escola Joan Pelegrí amb la Cristina; la creació d’ambients i descoberta, a càrrec de la Marta i l’Anna; el col·loqui amb llibreters especialitzats en infantil i juvenil a la Pebre Negre; el concepte de “servei” del Carlos de la biblioteca del Menéndez Pelayo, i la ficció digital del Lucas. Sempre es produïa un retorn de les experiències a l’Equip Impulsor i sempre hi havia qui apareixia amb una aportació imprevista. En moments de pànic, el treball en xarxa de la Crida #Bibliorevolució donava una bona embranzida: són els avantatges de formar part d’un projecte col·laboratiu i articulat. Les nostres mentores, la Sara i l’Elisenda de la Biblioteca Josep Finestres,  aportaven mirades  “bibliotecàries” als interrogants docents.  Ens estàvem biblio(r)evolucionant!

La proposta agafava forma: volíem que l’alumnat en fos el protagonista, el motor del projecte. Calia potenciar els aspectes més positius i alhora desconeguts pels docents del Pla de Lectura: els lectors com a prescriptors. Es tractava de donar un valor sociabilitzador a la lectura.  Era clar, volíem provar de fer entrar la lectura a les xarxes socials. A partir d’aquí, era l’alumnat el qui en sabia més. Aviat vam trobar el nom @noemfacis_spoiler un projecte dinàmic de recomanació de llibres des de la xarxa social Instagram per construir una comunitat lectora virtual amb una única condició: sense fer espòiler. Paral·lelament, la Biblioteca Josep Finestres ens prepararia un “Aparador de novetats” variat i curosament seleccionat per al curs que ve.

I encara ens vam plantejar: I si fem una prova pilot? Les aules de 1r i 2n d’ESO es van biblio(r)evolucionar: tothom s’animava a portar llibres de casa per recomanar, tauletes, mòbils o ordinadors per escriure les seves ressenyes. Els nois i les noies volien ser etiquetats, fer likes… Vam sentir les potencialitats de les xarxes socials i l’emoció dels alumnes. Semblava que havíem trobat alguna resposta. Ja només ens faltava gravar el vídeo!

Però, com acaba aquest procés de  biblio(r)evolució? 

No volem fer espòiler, però el que és segur és que la #Biblio(r)evolució no acaba ni ara ni aquí, perquè el procés de reflexió col·lectiu ha generat nous interrogants que originaran, ja ens ho veiem a venir, accions futures.

Per exemple, interrogants sobre l’impacte del projecte i la manera d’avaluar-lo. I encara sobre la motivació del projecte, caldrà una recompensa per engrescar a participar-hi? Interrogants que, de fet, ja han anat sorgint dels mateixos alumnes: Com ho faig per recomanar? Com explico el llibre? També interrogants sobre el fons de la biblioteca escolar: Quines lectures hi ha d’haver a la biblioteca escolar? Amb quins criteris s’han de seleccionar? O interrogants referents a la comunitat educativa: el projecte pot arribar a les famílies?

Tenim al cap algunes respostes: la conversa literària d’Aidan Chambers, el model de blog juvenil de la biblioteca de Lleida Poker de Llibres  i segur que encara es poden obrir noves línies dirigides a la formació del professorat i compartir recursos,  ja que ens imaginem la biblioteca escolar de l’Institut Antoni Torroja com a laboratori per promoure i liderar un centre lector des de la proposta  @noemfacis_spoiler, perquè reivindiquem com a lectors, seguint el clàssic de Daniel Pennac Com una novel·la, el dret a què et recomanin un bon llibre!

Equip impulsor:

Alumnat: Marc Celeiro Escribà, membre de de la Comissió de Comunicació i Visibilitat; Anna Farré Pedrós i Èric Grau Cuñé; Bibliotecària escolar: Núria Segura Jaques; Direcció: Josefina Folguera Manuel; Representant de l’AMPA: Joan Noguera Vilalta; Docents: Anna Falip Gasull i Teresa Puig Ortiz; amb el suport tècnic de l’equip mentor de la Biblioteca Comarcal Josep Finestres: Elisenda Valls Jové i Sara Vendrell Anglarill; amb la col·laboració del Claustre de professorat i la participació de l’alumnat de l’Institut Antoni Torroja de Cervera.