Biblioteca oberta: de la biblioteca al món

L'Escola Ponent, de Granollers, ens fa arribar la seva solució bibliorevolucionària. No us la perdeu!

El nostre repte

Ho vam tenir clar des d’un principi: malgrat el poc temps disponible, calia aprofitar l’oportunitat que la Crida ens brindava per repensar els usos de la biblioteca. Perquè, de fet, ja sabíem en quin sentit havíem d’enfocar el nostre repte, que hem acabat formulant de la manera següent: «Pensar la biblioteca com un agent vertebrador d’intercanvi cultural entre tota la comunitat educativa, per tal d’incrementar la vinculació de les famílies en el dia a dia de l’escola».

La nostra escola és molt rica pel que fa a la diversitat d’orígens de l’alumnat, però la gestió d’aquesta diversitat sovint requereix solucions complexes i una mica d’imaginació. I per això vam preguntar-nos: la biblioteca ens hi pot ajudar? Com podem fer emergir l’enorme riquesa cultural que la multiplicitat d’orígens ofereix? Com podem crear l’ambient idoni perquè les famílies, encara que siguin nouvingudes, s’apoderin i sentin que són un element fonamental de la comunitat educativa? Com podem fer que totes les famílies, vinguin d’on vinguin, se sentin part activa d’aquest canvi?

L’impuls inicial, en el nostre cas, va sorgir de la Comissió de Biblioteca de l’AMPA de l’escola. Alguns membres de la Comissió van comunicar l’interès de participar en la Crida a la Direcció del centre, que de seguida va acollir la proposta amb un gran interès i va fer-ho saber al claustre perquè tothom qui volgués s’hi pogués afegir. Vam començar amb molta força i, gràcies a la col·laboració de tot l’equip, l’hem pogut mantenir fins al final.

El nostre equip impulsor és força representatiu de la comunitat educativa de l’escola, amb una presència significativa de les famílies, la qual cosa és molt rellevant atesa la naturalesa del repte que hem plantejat. Aquest equip, l’hem constituït vuit persones: la directora (Montserrat Altimires), una mestra de Primària (Inma Cabello), dues mestres d’Infantil (Sandra Graupera i Meritxell Xubet), la nostra tècnica d’inclusió social (Glòria Mas) i tres mares de l’AMPA (Maryeme Mafssioui, María José Morillas i Núria Gómez). Som un equip divers però molt complementari, i no ha costat gaire que cadascuna de nosaltres assumís els rols que entre totes ens vam assignar. Perquè, això sí, totes hem hagut de fer més d’una funció, o a vegades, fins i tot, les hem compartit.  

Com hem fet la nostra bibliorevolució

La sessió de formació inicial, a l’Auditori Convent del MACBA, ens va fer tocar de peus a terra i ens va ajudar a ser conscients de què s’esperava de nosaltres. Havíem de pensar, doncs, un miniprojecte, molt concret i adaptat a alguna necessitat de l’escola; i, sobretot, caldria compartir tot el procés i arribar a una solució coherent amb el repte inicial.

Per fer tot això, ha estat imprescindible seguir els passos proposats a la Guia, tant pel que fa a les orientacions metodològiques com a les diverses activitats que dibuixaven un camí ben clar i asseguraven l’assoliment de resultats. En tot procés creatiu és fàcil —recomanable, de fet— divagar i explorar vies no previstes; ara bé, és molt difícil de fer-ho i, malgrat tot, arribar a bon port dins el termini definit d’entrada. Si ho hem aconseguit ha estat perquè, gràcies a les indicacions de la Guia, vam establir un bon calendari de reunions i d’accions, tot i que no ens hi hem pogut entretenir tant com hauríem volgut. Hem hagut de ser molt pragmàtiques i establir prioritats. Volem agrair, en aquest sentit, el suport de la nostra mentora, la Sílvia Solé Rosell, que ens ha visitat dues vegades i ha seguit el nostre procés des del principi.

I hem mirat molt al nostre voltant, hem parlat amb molta gent i hem fet visites que ens han inspirat molt, moltíssim! Perquè el punt de partida era molt clar, però calia definir bé el punt d’arribada. Ens sembla que l’hem trobat i us el volem explicar: obrirem la nostra biblioteca al barri i, sobretot, a les famílies de l’escola. Hi farem un Racó familiar, on les famílies se sentin acollides i puguem fer-hi tallers de formació i altres activitats. Un cop obertes les portes de la biblioteca, hi deixarem entrar totes les històries que les nostres famílies duen a la seva motxilla particular: històries d’arreu del món que treballarem conjuntament i que constituiran un nou fons de la nostra biblioteca per explicar-lo, compartir-lo i poder-ne presumir.

La solució que presentem, doncs, s’ha d’acabar concretant en un banc digital d’històries (Banc d’històries humanes), representatives de les diverses cultures que conflueixen al nostre centre: cada història es narrarà amb imatges i amb la veu, en versió original, del pare o mare que l’expliqui i, a sota, hi afegirem els subtítols en català. Volem oferir un taller de conta contes durant el curs que es nodreixi d’aquestes històries i durant el qual es puguin anar elaborant aquests vídeos. Es tracta, també, d’oferir eines a les famílies per explicar aquestes històries tant als seus fills i filles com a un públic més ampli.

Què hem après i quines reflexions volem compartir

La Crida, per a nosaltres, ha representat un impuls i una gran motivació per iniciar aquest canvi. El procés de cocreació ens ha donat la força necessària per arribar al final malgrat la manca de temps i els dubtes que ens han assetjat durant el camí. Volem dir-vos que hem topat amb algunes dificultats i frustracions, perquè costa delimitar bé l’objectiu, sobretot si ha de ser molt concret; costa no voler-ho tot, i no voler-ho tot de seguida; costa tornar al camí quan entre tots hem imaginat un munt de coses noves, diferents i magnífiques, però que s’escapen del repte inicial. Però sabem que sempre és així, que els dubtes més grans apareixen just abans de trobar la solució, i la limitació temporal ens ha ajudat a poder tancar una proposta.

Per això volem acabar fent nosaltres mateixos una crida: que aquest procés val molt la pena, perquè la biblioteca és un agent fonamental dins una escola, i la possibilitat de repensar-la no té preu.