Blog
Hola! En aquest espai trobaràs totes les novetats, les reflexions i les propostes que et fem des de la plataforma d'Educació Demà.
Esperem que t'agradi i que hi trobis el que busques. Deixa'ns el teu comentari!
Tecnologies digitals i avaluació
Per Coral Regí | dijous, 1 febrer, 2018 | 0 comentaris
Actualment existeixen diversos informes internacionals que han reconegut que una possible via per a fomentar les avaluacions de procés és l'augment de l'accés i ús de les tecnologies digitals. En aquest aspecte, es considera que les TIC poden crear oportunitats significatives per a la diversificació de mètodes d'avaluació ja que l'ús d'aquestes tecnologies poden fer que les avaluacions ja no estiguin subjectes a les restriccions de temps i d’espai tradicionals.
L’ús d’eines digitals en avaluació o e-avaluació es defineix com "l'ús de la tecnologia amb finalitats d'avaluació enlloc de la ploma i el paper tradicional" i és una de les possibilitats que ens obre l’ús de les TIC en educació. De fet, l'ús de la tecnologia per als programes d'ensenyament i aprenentatge en les escoles està en augment, tant que algunes escoles han desenvolupat un programa d'avaluació digital com a resposta (la majoria mitjançant plataformes LMS com Moddle). Si bé aquest és un pas important cap endavant, sorgeix un dubte clau: els enfocaments d'avaluació actuals són realment un nou plantejament de l’avaluació, o únicament tracten de fer allò que sempre s’ha fet, però en formes noves?
Les tecnologies digitals estan obrint nous processos d'avaluació que s'adapten a un enfocament centrat en l'aprenentatge, incloent ePortafolis, rúbriques i distintius per a l'aprenentatge (com per exemple, badges, que suposen un element de motivació per assolir reptes educatius i que incentiven el procés d’aprenentatge de l’alumne envers estímuls positius), proporcionant un mecanisme flexible per al reconeixement dels èxits que es poden orquestrar i gestionar els propis alumnes.
L’investigador educatiu canadenc Stephen Downes, per exemple, suggereix que “necessitem enfocar més l’avaluació en mesurar allò en el que els alumnes contribueixen (allò que produeixen), enlloc del que recullen (allò que consumeixen). Els estudiants d'avui dia deixen un munt de rastres de dades a la xarxa que ens expliquen com és el seu aprenentatge: com cerquen la informació, com llegeixen i destaquen llibres electrònics, com interactuen en línia, etc.”.
En conseqüència, un major ús d'eines d'anàlisi per capturar i processar aquestes dades poden proporcionar, facilitar i, fins i tot, adaptar el seu aprenentatge a certs suggeriments que els ajudin a orientar els següents passos a seguir. Fruit d’aquesta anàlisi, podem entendre on s’estan produint les seves dificultats d’aprenentatge i hi podem donar resposta.
En aquest sentit, l’analítica d’aprenentatge pot aplicar-se tant en un nivell més micro, entenent que és d’aplicació més immediata a la millora de les accions d’aprenentatge, com en un nivell macro, entès com a itinerari curricular i objectiu dels docents, oferir i recomanar l'oportunitat més adequada d'aprenentatge als seus estudiants, atractiva i en el moment just. En ambdós casos, aquest tipus d'anàlisi de grans dades (Big data), o analítica d'aprenentatge, es converteix en una eina molt poderosa. Un altre aspecte de l’analítica de l’aprenentatge a tenir en compte és el que la relaciona amb l’avaluació i l’ús de distintius que acrediten competències o badges.
Un exemple que detalla la relació amb l’avaluació tot i ser de caire comercial serien les recomanacions del tall "Les persones que han comprat aquest article també han comprat...”, o els suggeriments personalitzats tals com "Recomanacions per a vostè...” que les persones trobem en els portals de compra per internet, es basen en un enfocament que pren com a propi el learning analytics. Aquest tipus d’enfocament, per exemple, s'ha utilitzat en diverses iniciatives educatives per ajudar a elevar els nivells d'alfabetització i de lectura arreu del món. De fet, diverses biblioteques d’Estats Units, Nova Zelanda i Austràlia actualment compten amb un programari de gestió i catalogació construït en base a learning analytics: si un estudiant o usuari qualifica un llibre amb 5 estrelles, el programari és capaç de mirar a través de tots els prestataris i recomana-li altres llibres llegits per d’altres persones que també van qualificar el mateix primer llibre amb 5 estrelles (“T'agradaria llegir....? Reserva’l i t’avisarem quan estigui disponible”). D’aquesta manera, el programari de la biblioteca no només pot limitar la seva anàlisi a la persona en concret o, fins i tot, a la seva escola o districte escolar, sinó que és capaç d’augmentar enormement la precisió de les seves prediccions mirant a través de tots els altres usuaris que han valorat els elements (librarything).
Aquests nous enfocaments d'avaluació poden crear oportunitats perquè les escoles treballin amb els seus alumnes de maneres molt diferents, i perquè vegin l'avaluació com a part del procés d'aprenentatge i no només allò que es fa al final del trimestre o del curs acadèmic. A més, en els propers anys també hi hauran oportunitats perquè les escoles permetin als estudiants completar les avaluacions sumatives i de procés mitjançant l'avaluació digital i, per aquest motiu, dependrà de les escoles planificar el seu futur per assegurar tenir les infraestructures i l’accés adequat als dispositius necessaris per a tots els estudiants (cloud computing, etc.), ja que per un àmbit de tant alt valor educatiu com és l’avaluació, caldrà tenir present el potencial de les TIC al facilitar el procés de l’auto-avaluació i co-avaluació dels aprenentatges.
Per finalitzar, hi ha alguns reptes que cal afrontar:
Quines dades estem reunint a les nostres escoles? Són significatives? No únicament basar-nos en la dada per la dada, ni simplificar qualsevol procés educatiu a una dada quantitativa (Jordi Adell), sinó establir un nucli de dades rellevants i fiables.
Com estan sent emmagatzemades i gestionades? Qui té accés a elles? Com s’estan utilitzant per informar del que està succeint a l'alumne, a l’escola i al sistema? Com es contribueix a la recollida de dades a nivell nacional per informar les decisions estratègiques al voltant de la dotació de recursos, als plans específics de promoció de les matemàtiques o de la lectura, a la formació del professorat, etc.?
Com podem personalitzar l’ensenyament a través de l’analítica de l’aprenentatge? I l’itinerari curricular? Com podem fomentar la motivació de l’alumnat en la lectura i d’altres àmbits (librarything i programari de gestió i catalogació)? Com podem gestionar l’oportunitat que ens dóna l’analítica d’aprenentatge per enfortir les aliances entre l’escola, l’estudiant i les famílies?
* Aquest article forma part d'un dels dossiers d'Educació Demà realitzats l'any 2016 per part del comitè científic en el marc de la tendència educativa sobre avaluació educativa.
Enviar un comentari