Volem una eduació de cine!

L'Institut LLuís Companys, de Ripollet, ens ha fet arribar la seva proposta bibliorevolucionària. No us la perdeu!

“Volem una educació de cine!” Crits com aquest són els que avui senten pels passadissos els professors de l’institut Lluís Companys. “Tothom a la Biblioteca!” Així comencen les revolucions, amb un crit que convoca a una protesta ciutadana, a unes barricades, a la biblioteca escolar.

Aules buides de futurs periodistes, matemàtics, empresaris, educadors, físics, emprenedors, lliurepensadors; només les cadires i les taules, la pissarra, restes de guix i ells, els homes de gris (Michael Ende, Momo), amb les seves gabardines gastades, amb els seus textos coneguts pel pas del temps; tan sols hi són ells, sense res a dir, perquè tot el que s’ha dit fins ara és el que s’havia dit sempre sense canviar ni una coma.

Aquest és el començament de la nostra biblio(r)evolució, en un moment en què pocs entenien el que estava succeint en realitat.

Havíem arribat, com per casualitat, a un poble sense riu, ple de pous, on sempre es bevia l’aigua amb por que estigués emmetzinada (Lorca, La casa de Bernarda Alba). Érem joves i res ens podia aturar, volíem canviar i unir-nos a aquest moviment de llibertat.

Al principi tan sols érem tres: les Vanes i el Manuel. Després vam ser més: Maica, Montse, Empar, Irene, Marina, Isabel, Cesc, Ana...  A la meva dreta, allà asseguda veia la llum de Vanessa; a la meva esquerra, la del Manuel. Sentia el vent amb una claredat meridiana, llavors la cuca de llum va aixecar el vol i tot al nostre voltant va cobrar color (Haruki Murakami, Tokyo Blues). Era la primera iniciativa de canvi: una educació de qualitat per crear una futura ciutadania forta i sàvia. La Crida Bibliorevolucionària havia arribat a nosaltres en un moment crucial. Ens va fer veure amb més força aquell canvi: no era impossible.

Més enllà dels nostres dominis hi havia altres centres units a una mateixa causa: repensar les nostres formes d’ensenyar, donant-li a la lectura la importància que li correspon: la del creixement personal i la vida en comunitat. La ceguesa també és això, viure en un món on s’ha acabat l'esperança (José Saramago, Assaig sobre la ceguera). I sí, teníem clar que no estàvem cecs. I sí, estàvem segurs que l’esperança és el somni de l’home despert (Proverbi d’Aristòtil).

Molts són els obstacles que ens hem trobat fins arribar aquí: alumnes amb pocs recursos per construir els seus coneixements; una biblioteca amb fons molt antics i obsolets; una comunitat educativa amb falta de participació activa en aquest espai dinamitzador de cultura i nous aprenentatges; un contacte amb l'entorn municipal a nivell cultural insuficient. I justament aquests obstacles ens han ajudat a establir els nostres reptes: la cohesió educativa i la participació de les famílies; la implementació de noves metodologies didàctiques introduint les noves tecnologies a l’aula; la formació literària i la personalització de nous aprenentatges. Que insensat és l’home que deixa transcórrer el temps estèrilment (Proverbi de Johann W. Goethe). La comissió biblio(r)evolucionària del nostre centre, formada definitivament pel grup impulsor següent:  Vanessa Pina (coordinadora pedagògica), Manuel Sánchez (encarregat del Foment de la Lectura de 4t ESO), Montse Parra (dinamitzadora del club de lectura per a pares i orientadora del centre), Vanessa Rodríguez, responsable de la biblioteca escolar, vam emprendre el camí per ajudar el nostre centre a materialitzar el canvi, cercant en la biblioteca l'essència de la nostra revolució. Així, l’hem convertida en una plataforma tant física com virtual, en un centre de recepció, creació i difusió dels projectes i activitats que es duen a terme a l'institut. I per fer això connectem no només amb la comunitat educativa al complet, també amb l’agenda cultural del municipi. Contagiats d’aquesta bibliosofia digital hem dignificat aquest espai fent-lo més agradable i acollidor.

No podeu preparar als vostres alumnes perquè construeixin demà el món dels seus somnis si vosaltres ja no creieu en els somnis (Célestin Freinet). I així, creient en els nostres somnis, deixant-nos portar pel vol de la cuca de llum, sense tenir por, així és com hem arribat a connectar amb el nostre entorn. La nostra primera activitat va ser renovar un espai al qual no se li donava ús i que hem anomenat Biblioteca i sala d'estudi Andreu Solà. Hem començat a organitzar el fons bibliogràfic i hem traslladat el club de lectura de català i castellà a la biblioteca. Gràcies a l’aparició de la fundació Bofill i a la Crida, hem establert contacte amb els mitjans de comunicació locals, on hem pogut compartir la nostra agenda cultural i expressar la nostra satisfacció amb la revolució que està produint-se. Hem creat xarxes socials a Instagram i Twitter i un bloc enlaçat a la pàgina de l’institut. Hem col·laborat en el programa municipal de l’Any del Llibre amb activitats relacionades amb la lectura com són la “1a trobada 2x1!: escriptors i lectors”, amb la presència de l’autora local Tamara Marín, i també el Club de Lectura per a Famílies. Així mateix, hem establert llaços amb Elisabeth Vázquez, la directora de la biblioteca municipal, que ens està ajudant a ampliar el nostre fons de llibres de literatura juvenil amb donacions i amb la qual hem concertat per als nostres alumnes d’ensenyaments postobligatoris una formació sobre la utilització de les eines de recerca bibliogràfica.

“Volem una educació de pel·lícula!” Aixó és l'equivalent a dir que volem una educació de qualitat que s'ajusti a la realitat que ens envolta, amb la qual puguem portar a la pràctica una educació inclusiva, atenent la diversitat i les necessitats individuals de tots i cadascun dels nostres alumnes. Vol dir igualment una renovació dels models clàssics d'ensenyament i un interès per continuar aprenent i construint nous models d’aprenentatge.

Repensar els usos de la biblioteca ens ha ajudat a prendre perspectiva. Hem après compartint interessos comuns, hem assistit a formacions que han enfortit les ganes de fer coses per la comunitat i per la nostra professió. Ja ho va dir Gabriel Celaya:

Educar es lo mismo

que poner un motor a una barca…

Hay que medir, pensar, equilibrar…

y poner todo en marcha.